miércoles, 11 de septiembre de 2013

Sense confins

No hi ha confins.
No hi ha nacions.
Només persones, terra,
i les nostres imaginacions.

Pel traçat que no guaito
enlloc, salvant el plànol,
tu ets conciutadà, amic,
i aquell, exclòs, fins enemic.

Sang i mort per subjectives línies
que en tota la Creació mai foren trobades.
Llàgrimes, passions i determinacions
nodrides per perfídies i manipulacions.

Un poble,
una identitat.
Un món,
una germanor.

La frontera no separa al just de l’injust
ni a l’honest del malvat.
La frontera allunya a tots:
Prejutjants i prejutjats.

Tots lliures.
Tots autogovernats.
Ningú en mans de l’àvid de poder.
Ningú a la mercè de qui el reté.

Llengües diferents.
Cultures dispars.
Mes, al entendre al desigual,
llavors ens descobrim similars.

No hi ha límit
dins l’ésser humà.
No hi ha línia que esborri
el fet que som germans.

No hay comentarios: